drap2
parkingimg
L'actualitat d'una mirada pre-televisiva i pre-digital. Rellegint Walter Benjamin / Carmen Ortíz
Il·lustració de Fátima Rocamadour
ccc

El canvi de paradigma que des de l’última dècada del segle passat s’està produint en el nostre entorn local i globalitzat, ens provoca en unes generacions, no digitals de naixement, una certa inquietud. Les anomenades xarxes socials i els nous processos de relació entre les persones, en els espais comuns, plantegen nivells de comunicació diferent. En l’espai privat i individual, on les privacitats són cada vegada més públiques, i també, en els nous escenaris de l’espai públic, on les places de les ciutats, des del moviment del passat 15M tornen a tenir el paper d’àgora.

Aquests esdeveniments tenen un impacte important en el treball i el sistema artístic en particular i en el paper de l’art en la societat actual en general. Tot i ser una mirada, no només pre-digital sinó també pre-televisiva, la reflexió que es va públicar en primera edició l’any 1936 del filòsof alemany Walter Benjamin, “L’ obra d’art en la època de la seva reproductibilitat tècnica”, ja albirava les grans transformacions que s’anirien succeint al llarg del segle XX en el terreny de l’art i els seu producte: l’obra d’art. Benjamin és planteja aquest text en un entorn on, d’una banda, s’estan implantant les noves tècniques de reproducció:la fotografia i el cinema, i d’altra banda, tenien lloc en l’escenari europeu les transformacions de l’entorn social: la implantació de les idees socialistes i la contesta feixista que s’estava succeint en els diferents estats a Europa.

Avui les premisses de canvi en l’anàlisi de l’obra d’art, proposades per Benjamin, acceptades per uns grups d’estudiosos i crítics i rebutjades per altres, són cada vegada més necessàries per entendre el context del sistema artístic actual. Les seves reflexions, iniciades i ancorades ja en la ruptura amb els valors de la tradició artística, que es van donar en l’època històrica de les primeres avantguardes, es fan paleses en molts aspectes del nou entorn artístic: el món digital,la xarxa.

Benjamin ens parla i raona la pèrdua de l’aura de l’obra d’art lligat amb la pèrdua de la seva autenticitat. Aspecte reprès per el recentment traspassat, crític d’art independent José Luis Brea en la seva obra “Las auras frias. El culto de la obra de arte en la era postaurática”,* redactat entre 1989-1990, on planteja que més que una desaparició és una variació –un refredament- de la seva temperatura. També ens parla de la transformació del concepte d’autoria, pensem en els actuals hipertext, tan presents a la xarxa. I també ens parla dels canvis en la percepció i recepció de l’obra, en definitiva dels nous públics.

Si tots aquests aspectes exposats són interessants per entendre les transformacions, mirades i contra-mirades de l’actual sistema artístic i el seu paper en la societat contemporània. El que crec important és reprendre l’ultima aportació d’aquest text, m’atreviria a dir fonamental, per entendre les transformacions artístiques del segle XX i primeres dècades del segle XXI, quan planteja l’espectacularització de la humanitat, diu:” La humanidad, (...) se ha convertido ahora en espectáculo de si misma. Su autoalienación ha alcanzado un grado que le permite vivir su propia destrucción como un goce estètico de primer orden”.**

* Brea, José Luis, “Las auras frias. El culto de la obra de arte en la era postaurática”. 1991 Edició en format PDF publicada com còpia d’autor per descàrrega lliure http://www.joseluisbrea.net/ediciones_cc/auras.pdf

** Benjamin, Walter, “La obra de arte en la epoca de su reproductibilidad tecnica” publicat en el volum “Discursos interrumpidos, I” ed. Taurus. Humanidades. Madrid 1990,pp 57.